L’Olga era un habitatge amb moltes més compartimentacions de les que podia suportar per dimensions i per disponibilitat de llum i ventilació. Es va decidir estirar al màxim la zona d’estar cap a les entranyes de la finca, de manera que la part posterior de la casa –on es concentren els dormitoris– i la part davantera es transmeten claror entre elles i alimenten les peces centrals. A l’Olga vam treballar sobre els contrastos per fragmentar el volum en plans, gest que ofereix certa complexitat en la lectura de l’espai, menys global.