L’Odette és la bessona de l’Olga, un habitatge amb moltes més compartimentacions de les que podia suportar per dimensions i per disponibilitat de llum i ventilació. Es va decidir estirar al màxim la zona d’estar cap a les entranyes de la finca, de manera que la part posterior de la casa –on es concentren els dormitoris– i la part davantera es transmeten claror entre elles. L’accés a l’habitatge es realitza a través d’una nova peça, a una cota més baixa i acotada en quant a materialitat i geometria, com a peça de transició entre l’exterior i l’habitatge. A l’Odette s’ha treballat sobre els contrastos entre materials naturals per potenciar i reforçar la distribució i ús dels espais, gest que ofereix certa complexitat en la lectura de l’espai, menys global.