Al despullar la Dominique vam descobrir un àtic amb moltes possibilitats volumètriques gràcies al doble espai que oferia una coberta a dues aigües amagada darrere del fals sostre existent.
Es desplega un forjat tradicional intermedi que cobreix la zona central de la planta, fragmentant el volum en dos nivells i generant dues escales dins del mateix habitatge: una extremadament humana, acotada per la plataforma aixecada a 2,20 m d’alçada, on es formalitza l’accés i el programa humit –cuina i bany–; i l’altre, la que ofereixen els espais principals en contacte amb les façanes, que multipliquen la seva alçada per ensenyar el faldó de coberta.