La Ramona es presentava amb una configuració d’oficina dins d’un edifici extremadament delicat i urbanísticament catalogat. Per tal de recuperar la naturalesa pròpia de la finca, es van enderrocar particions i es van despullar els elements estructurals. Les noves divisions que resolen el programa es desencaixen en dos trams a cota 2,20 m per fixar una alçada domèstica contínua en tot el perímetre de l’habitatge. En els elements existents aquesta acotació es tradueix en un sòcol invertit de guix a bona vista coronant la fàbrica repicada. El projecte es materialitza des del solapament de dos plans: els horitzontals aporten calidesa –a través de l’entrebigat ceràmic al sostre i l’entarimat de fusta– i les superfícies verticals ofereixen neutralitat a través dels acabats blancs, només interromputs per les portes d’aglomerat vist.