la Carmela

A la Carmela, un habitatge del centre de Barcelona, es busca crear un contrast entre dos llenguatges. D'una banda, el perímetre blanc de l'habitatge original, en què s'insereixen dos arcs per aconseguir un diàleg fluid entre els espais principals. D'altra banda, el nou món de geometries rectes, que resol la nova distribució, s'impregna de les tonalitats cromàtiques dels paviments del sòl hidràulic existent i assumeix part del paquet funcional de l'habitatge. L'illa de la cuina compleix un paper fonamental de ròtula, en actuar com a punt d'unió entre aquestes dues geometries i materials, absorbint en les cotes baixes la paleta de colors preexistent, la qual es desvaneix a mesura que ascendeix. Les geometries exerceixen un paper invers, amb línies rectes a les parts superiors en diàleg amb la cuina, i línies corbes a les parts inferiors en harmonia amb els arcs. El mobiliari inserit s'aborda de manera plàstica, amb una intenció escultòrica, realçada per subtils variacions de tonalitats en cada volum.