la Carla

La primera voluntat amb la Carla va ser la de retornar-li seva naturalesa d'habitatge, situat en un edifici que recull els últims batecs del modernisme català (1936); la segona -amb la mateixa tossuderia reparadora- recuperar els elements arquitectònics i detalls ornamentals originals supervivents. Aquestes dues premisses teixeixen el llenguatge sobre el qual vol sostenir-se el projecte: l'exercici d'arqueologia que suposa la recuperació de la preexistència i que obliga a desplaçar a una segona capa la nova intervenció. El programa de l'encàrrec era foral: es va requerir una àrea generosa i autònoma per als nens i una altra d'iguals característiques per als pares. Entre elles havia de succeir la resta de l'habitatge.