La Ximena és una planta baixa deformada per l’acoblament del nucli d’escala de l’edifici. Aquesta irregularitat es tradueix en planta en la divisió òbvia de la peça en dos sub-espais –un a façana i un a pati d’illa– connectats per un passadís de proporcions anòmales on es col·loquen les peces humides per intencionalment emfatitzar la desproporció entre alçada i amplària. El dormitori de l’espai a façana s’aïlla respecte el carrer a través d’intercalar un pati que filtra la contaminació acústica i visual. A la part posterior s’encaixa la zona de dia, orientada a un pati existent i on s’aixecava un volum que es ressuscita per integrar-se com una peça ambivalent a la resta de programa. La materialització és resol amb la convivència de blancs, càlids i un granit negre que descansen sobre una pàtina/base homogènia d’epoxi vermellós.