La Dolors era una planta baixa profundament fragmentada que relegava la terrassa a un paper residual. El buidatge inicial desnua l’estructura original, revelant els murs de càrrega de maó ceràmic i els revoltons curbs, avui emblanquinats i assumits com la nova pell del projecte. La intervenció s’articula a partir d’un volum recte que concentra les peces humides i l’emmagatzematge, resolt en una gamma de verds que contrasta amb els paraments blancs preexistents i organitza la nova distribució. Sobre el mur estructural original, una seqüència d’arcs marca la transició entre la sala, oberta a façana, i l’àmbit de la cuina. A l’exterior, es derrueix part del mur que ocultava la vegetació preexistent, apropiant-nos del verd frondós com a teló de fons i millorant tant les visuals com l’assolellament. Una plataforma ceràmica estructura els nous nivells i possibilita una relació més directa amb aquest bosc interior.