La Clara és el resultat del buidatge mitjançant patis d'un antic local que s'estirava fins a les entranyes d'un interior de mansana anàrquic. Un primer pati, major en escala i funcions, divideix l'espai més públic, en contacte amb la façana, de la bombolla d'espai privat ajudat per un salt topogràfic que sufoca la contaminació visual entre ells. Un segon pati, de dimensions més reduïdes, permet una subdivisió similar en dues habitacions i un bany dins de l'espai privat. Amb aquests dos gestos es resol de manera senzilla i orgànica, tot el programa de la vivenda que s'acobla al voltant d'aquestes dues vèrtebres i va augmentant en privacitat a mesura que penetra cap a l'interior. La materialitat es resol des de l'estètica de la nuesa i el no acabat, desvestint tots els paraments i escales existents per exhibir només l'essència de la preexistència.